Vés al contingut

Jorge Martínez Reverte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJorge Martínez Reverte

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 2021 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcarcinoma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme, història i escriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista, historiador Modifica el valor a Wikidata
GènereNarració, assaig i biografia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJorge M. Reverte Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat
14 juliol 2014manifest «Lliures i Iguals»
5 novembre 2012Amb Catalunya, amb Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJavier Reverte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jorge Martínez Reverte (Madrid, 28 de setembre de 1948 - Madrid, 24 de març de 2021),[1][2] que firmava les seves obres com a Jorge M. Reverte, fou un escriptor, periodista i historiador espanyol. Era germà de l'escriptor i periodista Javier Reverte (n. 1944) i fill del periodista Jesús Martínez Tessier.

Biografia

[modifica]

Va estudiar quatre anys de Ciències Físiques i Periodisme.

Va publicar nou novel·les, sis de les quals amb el periodista Julio Gálvez de protagonista. La seva obra de ficció la completa el llibre de relats El último cafè (1989). A més a més va publicar llibres relacionats amb la història i la memòria: Fills de la guerra (2001), en col·laboració amb Socorro Thomas; Soldat de poca fortuna (2001), amb col·laboració amb Javier Reverte i Jesús Martínez Tessier; La batalla del Ebro (Crítica, 2003), i La batalla de Madrid (Crítica, 2004).

Com a periodista va treballar a l'agència Pyresa; en revistes com ara Cambio 16, Posible, Ciudadano, La Calle, Zona Abierta i va dirigir la revista mensual Mayo; en emissores de ràdio com Radio Nacional de España, Onda Madrid o Canal Sur, i diaris com El País, El Sol i El Periódico de Catalunya. Va ser l'organitzador del documental Yoyes, que va obtenir la Ninfa de Plata al Festival de Montecarlo. El 2009 fou premiat amb el premi Ortega y Gasset de Periodisme al millor treball de premsa per al reportatge en què es narra la mort de la seva mare, i que va ser titulada Una mort digna.[3][4] També, i el 1990 (per "El País"), guionista d'historietes amb la sèrie "Un cadáver sense amo", amb imatges de Pedro Arjona. Recopilada el 1991, "Sol d'Hivern" (ed. Cúbicas).

Obra

[modifica]

Novel·la

[modifica]
  • Massa per Gálvez (1979)
  • Gálvez en Euskadi (1981)
  • Gálvez i el canvi del canvi (1995)
  • Gálvez a la frontera (2001)
  • Gudari Gálvez (2005)
  • Gálvez entre els lleons (2013)
  • Terroristes. El missatge (1982)
  • Una vida d'heroi (1991)
  • Triple agent (2007)

Llibres de relats

[modifica]
  • El último café (1989)

Assaig històric

[modifica]
  • Fills de la guerra. Testimonis i records, escrita en cololaboració amb Socorro Thomás (2004)
  • La caiguda de Catalunya (2006)
  • La batalla del Ebro (2006)
  • La batalla de Madrid (2007)
  • La furia y el silencio (2008)
  • El arte de matar: Cómo se hizo la Guerra Civil Española (2009)
  • La división azul (2011)

Assaig personal

[modifica]
  • Gos menja gos: guia per llegir diaris (2002)

Memòries i biografies

[modifica]
  • Soldat de poca fortuna: Jesús Martínez Tessier, memòries de Jesús Martínez Tessier, coescrita amb Javier Reverte (2001)
  • Nicolás Redondo: memòria política d'una època, memòries de Nicolás Redondo Urbieta (2007)

Referències

[modifica]